Cuéntalo en twitter

sábado, 2 de marzo de 2013

Coca Saginosa


Estic a Carlet, el poble on m'he criat. En eixir del cotxe em ve una olor que em transporta directament a l'infantessa. És l'olor a forn de poble, a dolç artesà, i de seguida em ve al cap un sabor, m'atreviria a dir que únic: la coca saginosa.




 Del gran poder evocador dels sabors i olors va parlar Marcel Proust, en"en Busca del Tiempo Perdido", en una cita celebèrrima sobre com la magdalena mullada en el té li duia a la seua etapa pueril. A mi, només amb olorar-ho, em va passar una cosa pareguda. No estem parlant només d'olors i sensacions. Tornes a sentir que eres xiquet.


Vaig seguir l'impuls, i em vaig decidir a emportar-me'n una, per a tornar a provar-la després de molt de temps, podriem estar parlar de prop de 10 anys.

La coca de sagí, o coca saginosa, és un dolç típic de carlet. Porta farina, sucre, i també mantega de porc, és a dir, sagí, o segí. També la fan en altres pobles de la Ribera i casualment a Ibi, una localitat de l'interior d'Alacant.

Segons em contà mon pare, als origes es preparava amb les restes de pa i el sagí, que era més abundant i accessible que la mantega de llet de vaca, la "mantequilla". Encara que a priori molts es mostren reacis a menjar un dolç amb greix de porc, el sabor és exquisit, i la seua qualitat molt millor que uns altres greixos o olis industrials.

El sabor és dolç, redó a la boca, cruixent en algunes zones, amb notes de mona de Pasqua recen treta.... Perdoneu la llicència, però el plaer de tastar-la ho mereix.


El meu viatge a la infantessa va durar el mateix que la coca saginosa: un dia (compartida, això sí). La vaig comprar al mateix forn d'on la recollia ma mare, molt a prop de ma casa, en el carrer de l'Assumpció (antic carrer de la pressó). Allí anava jo sovint a pel pa, quan deixàvem de matí la bossa de tela i a migdia passàvem a recollir l'encomanda. En ma casa, família nombrosa, recollíem de 5 a 6 barres diàries, algunes de pa fresat. En eixe forn, el mateix, vaig anar a recollir la mona. El forn estava quasi igual que quan anava jo, i això va fer eixe "viatge a la infantessa" encara més viu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario