Lo que més convinga

"Lo que més convinga". És la frase que em va dir, resignadament, com qui dona un gran consell. "Lo que més convinga". Em tornà a dir, com si repetirla carregara doblement de raó aquella sentencia.

- "Lo que més convinga" és una frase que un conegut va escoltar fa poc, quan plantejava un dilema vital que haurà de marcar els pròxims anys de la seua vida. Havia de prendre una decissió: quedar-se en un treball que no li dona massa seguretat, ací, en la seua terra, amb la seua gent... o acceptar una oferta en Alemanya, en una ciutat a 300 kilòmetres de qualsevol aeroport.




En un primer moment vaig  entendre eixe com "lo que més convinga" com una afirmació a la decissió que anava a prendre. Però clar, com sabia jo què és el que més convinga? I, encara més important, com ho sabia l'altra persona? Segurament no ho sap, però ni falta que li fa. Per què qui ha de prendre la decissió sóc jo.


"Lo que més convinga":

a) Si decideixes i t'ix bé, d'ací a un temps et diré: "veus, ja et vaig dir jo que "lo que més convinguera".

b) Si t'equivoques: "mhhh, deuries haver fet el que més convinguera".

c) En tot cas, enhorabona. "This is not my problem", i segurament tens molta més informació que jo que t'ajudarà a prendre la decissió correcta.

"Lo que més convinga, toca't els nassos", em deia este conegut. En realitat eixa frase ja l'havia sentit jo abans, és com si es transmetera de pares a fills. Si es trenca una relació, "lo que més convinga". Si vas a estudiar una o altra carrera, "lo que més convinga". Si vas a comprar una casa... "lo que més convinga, fill". Segurament qui ho diu ha vist passar moltes coses,encerts i errors que no són més que passets en la vida.

Siga com siga, que "lo que més convinga" t'acompanye.