Ramon Kelvink! Sense protecció!

 - Raaaaamon Kelvink! Sense protecció!!

Com una letania, el speaker repetia el nom del funambulista francés davant els ulls pasmats dels turistes de la platja de Tavernes de la Valldigna.

- Raaaamon Kelvink! Sense protecció!!! - tornava a repetir després de cada demostració de l'equilibrista, en versió bilingüe. - Ramon Kelvink, ¡un aplaudimiento para él, por favor!

Eixa era una de les parts preferides per nosaltres.



 El funambulista Ramon Kelvink (i no Kelvin, com vam pensar durant anys), va participar l'any 98, segons les meues investigacions, al festival Sete Sois Sete Luas, a Tavernes de la Valldigna. Este mestre era capaç de desplaçar-se a un 25 metres d'alçària caminant sobre un cable que arribava a dalt d'un edifici en obres. Eixe edifici seria després la finca de molts amics del grup autoanomenats els guatsis. Però tornem als origes.

Ramon Kelvink estava suspés a l'aire, i Pau, el meu germà Jose i jo continuàvem esperant una nova proesa del gal (gal = francés) per a tornar a escoltar eixa frase. "Raaaaaaamon Kelvink!" I després dels aplaudiments, "sense protecció". Durant molts estius, eixa frase ens va acompanyar a les nostres tertúlies de nit a la vora de la mar, com si es tractara d'un antecesor de l'Apm, juntament amb una altra, de ben inquietant: "Súbete aquí, tengo sorpresas para tí". Un cotxe per a xiquets, d'eixes que funcionen amb monedes, pretenia incitar al consum als infants amb una frase que hui enviaria a la presó a més d'un. Però, clar, eren uns altres temps.

Fa uns dies, degut a l'excés d'activitat cerebral, em va vindre al cap eixe record. En el número final, Ramon Kelvink travessava el cable... en moto! En realitat va ser un poc decebedor, per què portava un gran contrapés, però això no resta el mèrit dels números anteriors de "Ramon Kelvink, sense protecció" i del speaker valler.

Amb eixe record a la ment i Sant Google per a ajudar-me, vaig esbrinar qui era el misteriòs personatge que, en acabar el número, va passar la gorra per recollir unes monedes. No era per ànim de lucre, no, ho feia per tradició en el món dels funambulistes, com s'afanava a recordar el bilingüe narrador. A internet he trobat que Ramon Kelvink porta més de dos dècades desafiant la gravetat, i es poden vore alguns vídeos a internet amb les seues proeses. París, Londres, Quebec, i per supost el llac de la platja de Tavernes són alguns dels espais que ha recorregut Ramon Kelvink junior.

Esta entrada del blog té dos finals alternatius.

• El primer hauria de fer una analogia entre Ramon Kelvink, sense protecció, i la gent amb problemes econòmics que ha de fer autèntics malabars sobre una corda suspesa a 20 metres d'alçària per sobreviure amb dignitat. 

• La segona, és un acudit "de perfil baix". Ramon Kelvink senior li va transmetre al seu fill, Ramon Kelvink junior, una sàbia lliçó:

(Atenció, el següent acudit pot ferir la seua sensibilitat. Aparteu la vista). 

"Ramonet (amb accent francés), jo et vull. T'he anat estimant amb el temps, encara que no estava en dels meus plans que ta mare es quedara prenyada. Ja saps que un funambulista sempre ho fa... Sense protecció!"